El mapa d’espais oberts del 1946 ha de ser un marc de referència però flexible i no limitant

No s’hauria de limitar la possibilitat d’obertura d’espais obert únicament a les zones que s’estableixen al mapa de 1946 donat que potser hi ha zones amb feixes anteriors. A més, hi poden haver-hi zones que per orografia són molt interessants i que no hagin estat treballades abans i, per tant, no apareguin al mapa del 1946. O, al contrari, zones treballades al 1946 però que a dia d’avui no sigui viable recuperar. Per tant, el mapa hauria de ser un punt de partida, o una referència útil, però no un àmbit que limiti l’obertura d’altres espais.